05.10.1883dv La vident Teresa Vilagran anota aquest dia en una de les seves llibretes de visions el primer dels relats que JV, en la seva etapa exorcística (maig 1890 – març 1893), traslladarà a una llibreta pròpia, coneguda com el «manuscrit VIII» (veg. el resum cronològic mensual de maig 1890): «Tot seguit l’Esperit Sant se’n volà cap a Roma, se n’anà a visitar lo sant pare, que trobà assegut en sa cadira i el cap de l’Esperit Sant se tocà amb lo cap del sant pare. Allavors volà cap al cel, arribant al cel de les bromes vegé que hi havia un castell de núvols molt ben fet. Com raigs d’una corona, sortien filferros de tot lo voltant del castell semblants als del telègrafo, i entre tots donaven la volta al món i donaven cap a Roma. L’Esperit Sant feu tocar son cap a tots los filferros i sembla que compareixia tota la gent del món i tothom amb lo pit obert, que deixava veure el cor. I de tots los filferros ne sortien uns raigs de llum de diferents colors que formaven com un arc de Sant Martí i s’espargien per lo cor i per lo cap de cada un […]» [CondeminasExorc 98].
…
Bibliografia:
«Jacinto Verdaguer en el cincuentenario de su muerte». Boletín de Acción Católica [Granollers], núm. 115 (5 octubre 1952), p. 3.
Imatge: Fundació Jacint Verdaguer. Dimonis, d’Enric Casasses. Verdaguer edicions, 2014.
taldiacomavuienlavidadejacintverdaguer.cat 